BOLONYA:
Degut a que Espanya és signant d'aquest tractat, ens hi hem d'adherir. La data màxima d'implantació de Bolonia és el setembre de 2010. Els països participants en aquest tractat són els següents:
Com es concretava tot això?
- Es canviarien els Plans d'Estudis i les estructures de les carreres. Passem de tenir Diplomats i Llicenciats, a tenir estudis de Grau, Màster i Doctorat.
- Es va voler establir un sistema senzill per tal de comparar titulacions, raó per la qual es va crear el Suplement al Títol, que seria un document que es dóna amb el títol i permetria als estudiants convalidar la seva titulació en tots aquells països on s'apliqués Bolonya: és a dir, hi podrien anar a treballar sense cap tipus de problema.
- Bolonya també preveia un canvi radical en les universitats: passar d'un sistema de classes magistrals i poca implicació dels estudiants, a un sistema de treball per projectes, on l'estudiant fos actiu i realment aprengués a les universitats. Donat que es buscava la màxima mobilitat d'estudiants, es va crear un nou sistema comú de crèdits, els ECTS, on a més de comptar-se el treball a l'universitat, es compten les hores de treball a casa. Ara es té en compte la dedicació dels estudiants com si fos una feina, per tant, la idea seria que l'estudiant tingués una jornada laboral com els treballadors. Si compten una jornada laboral de 8h al dia (de dilluns a divendres), ens surt que més o menys, farien 60 crèdits ECTS per curs acadèmic.
I què va passar a l'hora d'implantar-ho?
A l'hora de ficar-se d'acord, però, van sortir les divergències entre els diferents països i a l'hora de la veritat, cada país va fer el que va poder o voler. En la majoria de països de la UE, es van decantar per fer Graus de 180 ECTS, és a dir, de 3 anys, i Màsters de 120 ECTS, o sigui de 2 anys. És una estructura molt semblant a la que tenim actualment al nostre país.
A Espanya, però, així com en alguns altres països de la UE, i degut a la divergència d'opinions entre els diferents sectors, el Ministeri va decidir que es farien Graus de 240 ECTS, o sigui de 4 anys. Partint d'aquesta base, es crearia un Catàleg de Títols, on les Universitats havien de posar-se d'acord i decidir quants títols volien.
A l'Enginyeria, i també en altres branques, com sempre, no vam aconseguir posar-nos d'acord. Per generalitzar, direm, que les Escoles d'Enginyeria Tècnica, volien 4 títols de Grau de 240 ECTS, mentre que les Escoles d'Enginyeria Superior volien 1 únic títol de Grau, comparable a l'actual Enginyeria de Telecomunicació de cicle llarg. Aquestes divergències eren tan insalvables, que finalment el Ministeri va optar per no complicar-se, i en comptes de fer un Catàleg de Títols, faria un Registre de Títols.
El Registre de Títols donava total llibertat a les Universitats per donar tantes titulacions com volguessin, sempre i quan complissin unes determinades pautes de qualitat i els títols que impartissin fossin prou diferents i mantenidors. Aquest és un sistema bastant semblant a l'Americà i pot provocar que un enginyer estigui millor o pitjor considerat segons la Universitat de la que prové, en comptes de segons la titulació que ha cursat.
Situació actual de Bolonya:
En aquests moments, està aprovat per Reial Decret que els Estudis de Grau seran de 240 ECTS (o sigui 4 anys), incloent el Projecte Final de Grau i les pràctiques en empresa. Existeix el borrador d'un segon Reial Decret que haurà d'aprovar-se en breu (en principi en un plaç d'un mes com a molt) on s'aprovarà l'existència del Registre de Títols.
Les Escoles de Telecomunicació, després de moltes disputes entre elles, han aconseguit posar-se
d'acord i apostar no per un ni per quatre, sinó per 5 titulacions de Grau de 240 ECTS. Salvant
diferències en la nomenclatura, són els següents:
- Grau de Telecomunicació en Imatge i So
- Grau de Telecomunicació en Electrònica
- Grau de Telecomunicació en Telemàtica
- Grau de Telecomunicació en Sistemes de Comunicació
- Grau de Telecomunicació en Tecnologies Fonamentals
En quants als Plans d'Estudi, tots els projectes pilot que s'han realitzat a la nostra Escola van de cara a la propera implantació dels ECTS. En els crèdits ECTS es comptarà el treball personal dels estudiants fora de la universitat. Se suposa que els exàmens hauran de tenir menys pes enfront dels treballs i les pràctiques, de forma que els alumnes aprenguin realment. És un procés llarg i complicat que requereix moltes hores de mirar com es faran les coses.
Què han aportat els estudiants en aquest procés?
Des de l'inici d'aquest procés, els representants d'estudiants han estat pendents de tots els canvis que s'han anat produint. A telecos en concret, les delegacions d'alumnes ens reunim un cop l'any en el Congrés d'Estudis de Telecomunicació, on es discuteixen temes com aquest. La DAT hi ha estat present tots els anys. Tot i que ha costat molt arribar a un consens entre els estudiants, l'any passat va sorgir la proposta de cinc títols, abans que els directors optessin per aquesta opció.
Aquest any, finalment, els representants d'estudiants reunits al C.EE.T. han arribat al consens d'apostar pels 5 títols que hem explicat abans. La postura oficial dels estudiants sorgida arrel del XVIII C.EE.T. celebrat el setembre d'aquest a Vigo la podreu trobar properament a la pàgina del C.EE.T.
La intenció dels representants d'estudiants en general i de la DAT en concret, és col•laborar també en l'elaboració dels plans d'estudi, estant present en les comissions on es tracti el tema per tal de donar la nostra visió.
Implica Bolonya una privatització de la Universitat?
Des de DAT, considerem que Bolonya no implica una privatització de la Universitat. Tot i les protestes i propostes de manifestació contra Bolonya que s'han vist i sentit darrerament al campus i a la Universitat, els representants d'estudiants no estan contra Bolonya, sinó tot el contrari, treballen activament perquè el procés de Bolonya comporti una millora de la Universitat.
Tot i que sovint associem els Màsters a estudis d'alt cost econòmic, amb Bolonya tant el Grau com el Màster s'ofereixen a preu públic. Segons documents publicats pel Ministeri, el preu del Màster oscil•laria entre els 17 i els 28 € per crèdit (i tenim 60ECTS per curs), per tant això ve a suposar que els estudiants paguen un 20% del cost real, i que la matrícula d'un curs sencer costaria 1200€. Avui dia, la matrícula d'un quadrimestre d'Enginyeria de Telecos a la nostra Escola surt per uns 600€.
Quan s'implantarà Bolonia? Com afecta al meu títol?
Està previst que el nou Pla d'Estudis a la nostra Escola començarà a implantar-se al curs 2009-2010.
Per tant, els alumnes que comencin el setembre de 2009 començarien amb el nou pla, i els primers
titulats sortirien el 2013. Per tant, els que ja esteu a la carrera tindreu, com a mínim fins 2013 per
acabar la carrera segons el pla d'estudis actual (Pla 92). A més a més, però, pensem que el període
en que conviuran els dos plans d'estudis s'allargarà més temps.
Queda per definir com es farà l'adaptació d'aquelles persones que hagin començat amb Pla 92, però
que per allargar-se molt en acabar la carrera hagin de passar al Pla de Bolonia. Això es definirà
quan es defineixen els plans d'estudi.
Els enginyers actuals, així com els que surtin abans de 2013 amb el títol actual de Pla 92 no han d'amoïnar-se. És el títol el que estableix les teves competències i atribucions, és a dir, el que pots i el que no pots fer. Per tant, el nou pla no afecta per res als enginyers de pla antic, a qui no afectarà per res en la seva vida professional. Els enginyers de pla antic, però, si volen podran convalidar el seu títol pel nou (encara no sabem si serà necessari algun curs pont) i així accedir, en cas necessari, a les competències addicionals que donin.
On puc trobar més informació?
A la pàgina del ministeri d'educació.
Navegant pel menú de l'esquerra trobareu tota la informació necessària.
A la pàgina web del Congrés d'Estudis de Telecomunicació (C.EE.T).